El Born Centre de Cultura i Memòria, juntament amb l’Institut Valencià d’Art Modern, han presentat aquest dimecres al migdia l’exposició temporal “Renau. El combat per una nova cultura”, el recull més gran dedicat mai a Catalunya a l’artista valencià Josep Renau (1907-1982), ha estat comissariat per Juan Vicente Aliaga que, en un acte acompanyat del comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes; el director de l’IVAM, José Miguel García Cortés; i la directora d’El Born CCM, Montserrat Iniesta. Ells han estat els encarregats d’explicar el per què d’aquesta exposició: una reivindicació d’un “intel·lectual integral”, en paraules del mateix Vinyes, que fa un repàs a una trajectòria artística i personal a través de 108 peces –cartells, pintura, composicions, publicacions…– que van dels primers anys de la seva activitat fins la seva mort a Berlín després d’un llarg exili i una curta tornada a València.
Aliaga, Vinyes, Iniesta i Cortés durant la inauguració de l’exposició | A.S.
Tal com es pot veure a l’exposició, la concepció de Renau de la política i la cultura era, ha dit Vinyes a la inauguració, “central” a la seva obra. La seva interpel·lació al poder i la seva proposta de reflexió sobre el paper de la cultura popular, que “explica com es construeix la cultura política de les classes subalternes”, va tenir una gran importància per a l’esquerra catalana de l’època republicana i, a més, va servir com a referent per connectar la seva generació amb les que van viure sota la postguerra i les llargues dècades del franquisme. En aquest sentit, “El combat per una nova cultura”, que romandrà quatre mesos a El Born CCM, vol reivindicar la seva importància més enllà de la seva tasca de conservació del patrimoni, amb l’ordre de trasllat de les obres del museu d’El Prado a València durant la guerra civil espanyola; i de promoció de les arts, ja que va ser qui va encarregar a Pablo Picasso una obra per al Pavelló de la República a l’Exposició Universal de París de 1937 que, finalment, va acabar sent el Gernika.
Una de les obres més conegudes de Renau és aquest cartell de la guerra civil espanyola | A.S.
Dins la seva militància comunista, Renau va tenir, durant força temps, relació amb el nacionalisme d’esquerres i amb els ambients anarquistes i, dins el món de l’esquerra, va destacar per la gran distància que va posar amb un moviment que, en la seva vessant castellana, estava embadalida amb el ‘Siglo de Oro’ i l’espanyolitat que representava, aportant una mirada molt més crítica que va coincidir amb la de l’historiador occità Pierre Vilar (1906-2003), que també va desenvolupar una visió diferent dins la mateixa òrbita marxista. Amb les seves col·laboracions a revistes i l’impuls de la seva pròpia publicació, ‘Nueva Cultura’, Renau va desplegar el seu cantó d’explorador de les relacions entre la cultura i el poder i de la capacitat de la primera per modificar el funcionament del segon.
L’obra de Renau abarca els conflictes més importants del segle XX | A.S.
Amb tot, “El combat per una nova cultura” dóna una visió honesta de la trajectòria de Renau. La seva denúncia de la societat de consum estatunidenca, especialment de l’objectificació i opressió de les dones i els afroamericans, hi té una presència molt important amb alguns fotomuntatges de la sèrie ‘American Way of Life’, però també el seu treball per al règim de la República Democràtica Alemanya i la seva defensa, després de la mort de Stalin, dels postulats ideològics del líder soviètic. A més, i com a detall interessant, l’exposició també inclou algunes obres comercials de l’artista que, malgrat la importància que va tenir i que es vol reivindicar amb la nostra, en ocasions va haver de fer feines força oposades als seus ideals –cartells de cinema, publicitat– per sobreviure, com va ser el cas del seu exili de vint anys a Mèxic un cop acabada la guerra civil espanyola.
