Gemma Recoder, directora de Canet Rock: "La força d'un poble no l'atura ni Déu"

Canet Rock és el festival d'estiu on "es reivindiquen totes les llibertats i es viu la música que es fa als Països Catalans"

 

 

Gemma Recoder és la directora de Canet Rock des de 2014, el festival de música que va agafar el relleu del que es feia els anys 70. Dotze hores de música ininterrompuda, des de les 6 de la tarda de l'1 de juliol fins les 6 del matí de l'endemà, fins veure sortir el sol. Amb Txarango, els Amics de les Arts, Jarabe de Palo, Sopa de Cabra, Gossos, Doctor Prats... i 25.000 persones de públic.

 

Com es comença a interessar pel món de la música, els concerts...?

Mare meva!!! Pel món de la música, de tota la vida! Des de sempre que he volgut ser músic i he estat músic molts anys. Durant molt de temps em vaig dedicar a fer música per publicitat, i he gravat més d'un miler de jingels i molts encara estan sonant, per nadal encara podem escoltar algun amb la meva veu. He gravat i he escrit molts jingels de publicitat i em vaig guanyar molt bé la vida fent música per publicitat durant molts anys. També vaig fer un parell de discos... I després amb el Fede (la seva parella) durant 23 anys a la sala Luz de Gas hem organitzat molts concerts; la música sempre ha estat un món que m'ha agradat molt.

Recorda algun concert en especial?

Vaig començar amb "Les nostres cançons contra la sida", un concert al Palau Sant Jordi... on va pujar per primer cop una altra vegada Lluís Llach, i el Pep Guardiola..., va ser un concert xulíssim. Va ser el primer concert gran que vaig muntar de caràcter benèfic. I a més vaig pujar a cantar!

 

Quina cançó?

Vam fer un concurs previ per saber quina era la cançó preferida dels catalans i va sortir el "Boig per tu" (Sau), i el Pep Sala em va convidar a cantar-la amb ell al Palau Sant Jordi. Va ser la darrera vegada que vaig cantar en un escenari. Em vaig dir "ja està, m'acomiado aquí". M'encanta cantar, m'encanta escriure cançons, però d'una manera més íntima. I m'ho vaig passar tan bé muntant aquell concert –n'havia muntat molts abans a Luz de gas– i vaig decidir que em dedicaria a això. Aleshores vaig fer molts concerts benèfics... com el Concert per la Llibertat al Camp Nou, entre altres... fins que un dia, parlant amb el Mainat (Josep Maria Mainat), que és família, com si encara fos cunyat meu, durant el seu aniversari li vaig dir que m'agradaria fer alguna cosa tipus Canet Rock i em va dir: "Tipus Canet Rock, no. Feu Canet Rock!". Li vaig demanar la seva benedicció per fer-ho perquè ell va ser el creador dels primers Canet Rock els anys 70 i no l'hi podia usurpar... Em va dir que sí i que m'ajudaria amb tot el que pogués. I vam organitzar el primer Canet Rock l'any 2014 i fins avui, que som a la quarta edició. M'encanta la música, m'encanta organitzar concerts... ara estic una mica desbordada perquè em demanen molts concerts benèfics i no arribo a tot. Vam muntar també el concert Casa nostra Casa vostra al Palau Sant Jordi, vam fer el vídeo de Mediterráneo amb Joan Manuel Serrat i darrere s'hi van apuntar molts músics. I la veritat és que aquell vídeo té ara més de deu milions de baixades en totes les plataformes que hi ha internet, és a dir, brutal! I ara estem preparant altres concerts benèfics per a altres causes. L'únic que faig que no és benèfic és Canet Rock. No és benèfic però quasi, eh! És un acte de fe i d'amor a la cultura que es fa a aquest país, i és molt bonic. I si no m'hagués de guanyar la vida... jo pagaria per fer aquesta feina. La veritat és que tot plegat és molt divertit, però també molt i molt complicat, i ens dona molta feina.

 

Gemma Recoder durant l'entrevista amb 'El Món' | Jordi Borràs

 

Però gaudir amb la feina que es fa, és molt important.

Molt, jo gaudeixo moltíssim amb la meva feina. Jo sóc de les persones que em llevo sempre feliç per anar a treballar, i aquesta és una gran sort. Sempre m'ha passat perquè la publicitat també m'agradava molt, però ara estic en el moment en què més m'agrada la feina que faig... A més, no hi ha cap concert igual. Contactem amb artistes i no els demanem que cantin el seu repertori, els demanem que facin duets, trios... coses especials. I si t'agrada la música tant com a mi, que és la meva passió, és meravellós, un gust enorme. Pensa que a mi els dies de festa entre setmana em fan ràbia! Sobretot quan s'apropa el festival de Canet Rock, que tenim molta feina i moltes coses a fer... Però tenim la sort de treballar amb un equip petitet però molt proper i molt apassionat; tenim un grup de whatsapp que treu fum... però tots som molt apassionats i crec que per això les coses surten bé. Una feina així no la pots fer sense passió.

 

"El país compta amb una salut musical brutal"

 

Què queda de l'esperit d'aquell Canet Rock de l'any 1975?

Ha evolucionat moltíssim, sobretot pel que fa a infraestructures... I avui hi ha unes normatives que complim estrictament. Canet Rock és un espai on pots menjar de tot, i és molt còmode; pots estar vivint i vibrant a les primeres files amb la música "a tope", i després tens la part de dalt, on pots estar sota una morera tranquil·lament prenent una cervesa fresqueta i sentint la música més de lluny. L'esperit? Segons el Josep Maria Mainat, es conserva l'esperit. Canet Rock és un espai on es reivindiquen totes les llibertats i on es viu la música que es fa al país. I tenim la sort que el país compta amb una salut musical brutal. Mai havia passat, ni amb els Canet Rock de fa quaranta anys, que la gent consumís tant la música que es fa al país; aquí hi ha molts grups que omplen sales, que omplen estadis... Els ídols de la gent d'aquí ja no són els músics de fora, que són fantàstics com U2, etc., però uns Txarango, uns Amics de les Arts, uns Love of Lesbian... són músics d'aquí i ho peten també, i això és una cosa que no havia passat des de feia molts i molts anys. La gent jove consumeix aquesta música; els joves tornen a estar molt preocupats per temes socials, per les llibertats... hi ha més ONG que mai, molts voluntariats... tires una pedra i per a tots aquests concerts se te'n presenten molts més dels que necessites.

 

Vivim un moment polític diferent?

Penso que és un moment bastant semblant a l'històric Canet Rock salvant totes les distàncies. Abans vivíem una dictadura, però ara també estem vivint una transició. Al país es reivindiquen unes llibertats que no tenim, un dret tan fonamental com el dret a decidir, el dret a poder posar un vot dins una urna que curiosament se'ns nega. No ens deixen votar ni sí ni no...

 

I votarem?

Jo estic absolutament convençuda que sí. Jo penso que la força d'un poble no l'atura ni Déu. Jo recordo molt bé dir-li un dia al Fede "Ostres Fede, vull omplir el camp del Barça a favor d'aquest objectiu" i em va dir que no ho aconseguiria. I jo vinga i vinga i vinga... i al final ho vam fer. Penso que els catalans som molt tossuts i ho tenim clar. I mentre més ens diuen que no, més ganes tenim de fer-ho; ens estan fent la millor campanya del món. Que vagin dient que no, que vagin posant el Tribunal Constitucional pel mig, que vagin prohibint coses tan ridícules com no deixar fabricar urnes... cada cop fan més el ridícul. Estic convençuda que ho aconseguirem. Si fa vuit anys ens haguessin dit que tindríem un president que està a favor de la independència, que tindríem una presidenta que també hi està a favor... no ens ho hauríem cregut, oi? Doncs aquí estem. Hem caminat, estem fent una via molt ràpida i ho aconseguirem.

 

Gemma Recoder es mostra "absolutament convençuda" que els catalans votaran per decidir el seu futur. | Jordi Borràs

 

I el públic del Canet Rock ha canviat? És potser més jove?

Tenim un públic molt variat i amb gent molt jove. Hi ha qui s'estrena a Canet Rock com a públic d'un festival de música, i és molt maco veure'ls, ho viuen amb molta passió. També veiem com ho comentem a les xarxes socials i ens agrada molt. Com diu el cantant Lluís Gavaldà (Els Pets), la gent a Canet Rock no escolta les cançons, les viu amb passió. També hi ha un públic intermedi i també hi ha moltes famílies; a certes hores els avis i els nets marxen i queden els més joves. I el públic descobreix grups d'altres generacions o cançons que desconeix.

 

"Canet Rock té personalitat pròpia"

 

Aleshores serà difícil fer el cartell del festival...

 

Intentem fer un cartell que agradi a tothom. Aquest any tenim Jarabe de Palo, Sopa de Cabra, Gossos, Amics de les Arts, Txarango, Zoo, Doctor Prats.... tenim els grups per la gent més jove que els deixem més per al final del festival, i és brutal veure com 20.000 persones gaudeixen amb el concert de Txarango... és un moment màgic, un d'aquells que em permeto pujar a l'escenari i cada any em cau una llàgrima de veure tanta gent vibrant, saltant, ballant i feliç a les sis del matí. Surt el sol i és espectacular. A aquest país hi ha molts festivals meravellosos com el Primavera Sound que és considerat el número 1, tenim el Sonar... Però Canet Rock és un únic escenari. Si el veus per darrere és molt més gran que per davant, hi ha cinc plataformes amb rodes i amb backlines preparats. De manera que quan acaba un concert ràpidament es munta tot per al següent. Amb això aconsegueixes que tinguem personalitat pròpia; tenim la gent escalfada i "a tope" tota l'estona pendent del que passa a l'escenari. L'Eduard Costa dels Amics les Arts diu que Canet Rock és la Festa Major de Catalunya. És el festival del bon rollo. Mai hem tingut una sola baralla.

 

A banda del cartell del festival, convideu un grup novell via concurs...

Sí, el primer any s'hi van presentar 500 grups, al concurs... Aquest any s'han pogut presentar aquells grups que com a mínim tinguin un disc al mercat i acreditin experiència als escenaris, i s'han presentat 90 grups catalans. I entre els quinze finalistes el grup guanyador d'aquest any via votació popular i que obrirà el festival serà Raska.

També cada any demanem a la gent que voti el repertori d'un grup concret, i aquest any s'ha fet amb el grup Sopa de Cabra, que hauran de tocar tots els hits perquè la gent és el que ha demanat. De fet, tots els grups acaben tocant els seus hits a Canet Rock, no poden tocar els discos més nous; el públic espera les cançons que coneix.

 

Entenc que tots els grups volen venir a Canet Rock?

No ens ha passat mai que un grup no vulgui venir a actuar. Però també pensa que juguem en una lliga petita, només convidem els grups dels Països Catalans, n'hi ha molts que es repeteixen, però el bo del cas és que la gent vol que es repeteixin, que tornin a Canet Rock. L'any passat Txarango no va venir perquè estaven d'any sabàtic, però la gent vol que aquest grup vingui cada any. I nosaltres estem molt pendents de qui treu disc, de qui fa què... jo ja estic muntant el cartell de l'any que ve. I ja he parlat amb algun mànager i amb algun artista.

 

Per tant, Canet Rock no té final...?

Final no ho sé, però l'any que ve en principi sí que tindrem Canet Rock. D'entrada aquest any ja igualem els primers Canet Rock. Hi havia gent que el primer any de la nova etapa deia que no duraríem i estem a la quarta edició. Ens agrada molt la feina que fem, i la gent respon i ve al festival. I l'any que ve, que serà la cinquena edició, farem una cosa molt especial que encara no et puc explicar...

 

Alguna recomanació per aquells que vindran per primer cop al festival?

Nosaltres recomanem molt que la gent vingui en transport públic, especialment en tren, perquè et fan un 30% de descompte vinguis d'on vinguis d'arreu d'Espanya. També muntem molts autocars que es poden consultar a www.canetrock.cat amb diferents horaris. Ho recomanem sobretot als joves, que potser prenen una cervesa de més i que acaben cansats, i val més que vagin amb transport públic, i els pares estaran més tranquils que si venen en cotxe. Canet també habilita milers de places de pàrquing. Però millor venir en tren; a més, és una passejada de 12 minuts des de l'estació fins al Pla d'en Sala, i passes pel poble. També pots venir aviat i passar el dia a la platja i després cap a Canet Rock amb ganes de passar-s'ho molt bé!

 

 

Comentaris