Ja fa un mes que Els Amics de les Arts van presentar ‘Un Estrany Poder’, el seu quart disc. Aquest àlbum els fa començar “una nova etapa”, tal i com diuen ells, sobretot en l’aspecte de la sonoritat. En aquesta entrevista a El Món han volgut valorar la repercussió que ha tingut fins ara, i expliquen que una de les millors senyals que han rebut és que “la gent no es posa d’acord en quina cançó li agrada més”. “Hem fet la cançó ‘El Seu Gran Hit’ perquè els haters ja no publiquin res més”, asseguren, i lamenten que aquest single hagi fet pensar a algunes persones que són masclistes.
Ja fa un mes que el disc és al carrer. Quines primeres impressions estan tenint?
Dani Alegret: La gent ens diu coses molt boniques. Quan estàvem a punt de treure’l ja sabíem que seria un àlbum amb el qual començaríem una nova etapa.
Ferran Piqué: El que més ens trobem és que la gent no es posa d’acord en quina cançó li agrada més, i això és molt bona senyal.
Noten que quan deixen els escenaris temporalment també deixen de ser tan coneguts?
Joan Enric Barceló: En el nostre cas tenim la sort de tenir una popularitat molt còmode. A nosaltres no ens paren pel carrer. Sí que cantem més quan anem tots quatre junts, en el sentit no literal de la paraula (riuen tots quatre). Però quan anem amb la nostra família, hi ha poca gent que ens para… i la que ho fa és per dir-te que li agrada molt el que fas!
DA: La gent et para de manera molt educada, no com fan amb els jugadors del Barça.
JEB: Una cosa molt curiosa és que a vegades hem estat un any sense fer res i algú ens ha parat dient “ei, esteu a totes, eh?” (riu per sota el nas). I això no deixa de ser un bon símptoma. Sí que és cert que a vegades estem tots quatre xerrant en un bar sobre la nostra feina, i un de nosaltres s’adona que hem de baixar una mica el volum perquè la gent ha fet silenci per escoltar què diem.
Aquest nou disc el produiex Tony Doogan. Per què van triar-lo a ell?
DA: Precisament perquè és un productor versàtil que no s’estanca en cap tipus de sonoritat. No té res a veure el que fa amb els diferents grups. Es preocupa perquè el grup soni tal i com és el seu propi so. Ens ha explotat límits als que nosaltres no ens havíem atrevit a arribar.
FP: Va ser important el fet que ell abans no ens coneixia. Això va fer que no tingués una mirada de les cançons condicionada pel que la gent d’aquí esperaria de nosaltres.
JEB: I és genial poder agafar el telèfon i poder triar quin productor vols. Va ser com fer la carta als reis. Això o ho fèiem ara o mai.
És un productor amb una llarga trajectòria, i ha treballat amb grups molt importants. Per què creuen que va acceptar treballar amb vostès?
DA: Perquè la nostra proposta era molt rara. Jo crec que li va agradar poder treballar amb un grup de nois que canten en català, que tenen èxit al seu país, que és Catalunya, i que es parteixen les frases de les cançons… Deuria pensar que com a mínim no s’avorriria.
FP: A més, ell és escocès, i hi havia un punt de comunió entre els dos països.
Eduard Costa: També és una sort que t’entenguis amb el productor. Hi ha vegades que tries un tipus de productor perquè t’agrada la seva sonoritat, i no hi ha química i no acaba funcionant.
JEB: Nosaltres sempre hem tingut molta sort amb els nostres productors, però.
Ja és el seu quart disc. Cada cop se senten més segurs de vostès mateixos?
DA: Quan treus el primer disc sempre estàs molt segur perquè no tens res a perdre, i per tant no tens pressió. Fins que no passa un temps des que el treus no pots saber quins resultats tindrà, però sí que nosaltres estàvem segurs que aquest aniria bé.
FP: Nosaltres estem molt convençuts dels 12 temes que han acabat dins. Però hi ha temes que han caigut i que no han entrat al disc perquè no tenien tanta força.
Fa temps que van arribar a l’èxit. S’hi senten còmodes?
EC: No. Això és com un equip de futbol. Cada any hi ha lliga, i has de sortir a tocar i convèncer la teva gent. No per haver-hi persones que t’han seguit fins ara vol dir que et continuaran seguint. Sempre has de treure un disc bo.
DA: Si féssim un mal disc, viuríem infeliços. Hem d’exigir-nos la superació.
JEB: Algun cop he pensat que un repte que podríem posar-nos seria el de fixar un màxim de 10 cançons per disc.
FP: O de marxar a crear l’àlbum a l’estranger… Aquests tipus de reptes són els que creen una energia que fa que el resultat sigui diferent. Mai hem buscat un canvi en el resultat. Sempre busques un canvi en allò més terrenal.
DA: No hi ha dubte que és la vegada que hem estat més en forma a l’hora de gravar un disc. En Tony era molt exigent i professional, i anàvem preparadíssims.
En aquest nou àlbum, aposten per l’electrònica. A què creuen que es deu que ara molts grups catalans estiguin explorant encara més aquest tipus de sonoritat?
DA: No és el primer cop que ens ho diuen, i jo discrepo una mica. Nosaltres hem afegit l’electrònica en molts treballs.
EC: Jo crec que és perquè el so electrònic és més protagonista. Sona encara més electrònic.
FP: Jo crec que és una tendència que hi ha ara a tot el món, no només aquí. Estan tornant l’electrònica i els sintetitzadors.
DA: De fet, està passant una cosa molt bonica amb el sintetitzador, que és que s’està convertint en un so vintage. Molts ho veuen com una cosa moderna, però en el fons és un so retro.
Dins del single ‘El Seu Gran Hit’ hi ha una frase que diu “Hem vingut a robar-vos les dones”. Algunes persones els han titllat de masclistes i hi ha hagut cert rebombori.
DA: Ens costa molt tractar aquest assumpte perquè per un costat els quatre entenem que les dones han de seguir reivindicant els seus drets ja que en aquest país encara no hem aconseguit que hi hagi igualtat entre homes i dones. Però quan vam escoltar les crítiques ens vam preguntar si realment la gent havia escoltat la cançó… És una broma! És una paròdia! De fet, aquesta frase ens la va dir un seguidor nostre. Però ho entenem. Han d’estar en guàrdia, perquè encara no hem aconseguit la igualtat.
EC: Jo crec que falta reflexió. Tot va tan ràpid que algunes persones escolten la frase fora de context, i la pengen immediatament a Twitter queixant-se. A la xarxa no hi ha cap mena de filtre de què és veritat i què no.
FP: També hi ha hagut molta gent que ens ha demanat disculpes per Twitter o per correu després d’haver escoltat tota la cançó.
En aquesta cançó recolliu algunes de les crítiques que heu rebut durant la vostra carrera musical. Us sentiu més criticats que altres grups?
EC: No, jo crec que hi ha grups que reben molt més que nosaltres. De fet, el dia que surt el disc és el dia que menys mirem el Twitter. Ja sabem que hi ha molta gent que li haurà agradat, i molta que no.
FP: Quan ets popular, tothom es posiciona. I per tant, és normal que tinguis detractors. És impossible que t’estimi tothom. Si t’estima tothom, compte! Hem fet aquest tema perquè els haters ja no publiquin res més. La millor manera perquè ens sentim odiats és que ens diguin coses maques a Twitter.
