El Museu d’Història de Catalunya ha recordat aquest dijous la figura de Francesc Boix, el fotògraf barceloní que va recopilar prop de 20.000 fotografies durant el seu captiveri al camp de concentració de Mauthausen, contribuint així a la celebració del judici de Nuremberg. La tasca de Boix no va servir només per documentar les atrocitats del règim nazi sinó per “impedir la impunitat”, ha destacat el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, que ha presidit l’acte. L’homenatge s’emmarca en el marc del trasllat de les despulles de Boix a l’emblemàtic cementiri Père-Lachaise, a París. Un fet que, segons Romeva, “compensa un greuge històric”.
Nascut a Barcelona el 1920, Boix va combatre amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil i va exiliar-se França amb la fi del conflicte. Allà va ser capturat pels nazis i deportat al camp de Mauthausen, el més important d’Àustria. Gràcies als seus coneixements de fotografia, Boix va ser destinat al servei d’identificació del camp, on s’encarregava de fer retrats policials a tots els presos, documentar les morts, els experiments mèdics o les visites d’alts càrrecs nazis. Amb la col·laboració d’altres presos van amagar i sostreure del camp unes 20.000 fotografies i negatius que es van convertir en proves gràfiques per demostrar els crims del genocidi nazi.
Un patrimoni que “no només va permetre saber què havia passat sinó jutjar-ho”, ha explicat Romeva. De fet, Boix, que va morir a París l’any 1951, va ser l’únic testimoni de l’estat als judicis de Nuremberg i Dachau. “Gràcies en part al que Boix va treure dels camps es van poder posar noms i cognoms als responsables del que havia passat i es va impedir la impunitat”, ha afegit el conseller. Romeva ha volgut destacar la feina que Boix i d’altres companys “van poder i saber fer malgrat les circumstàncies”. En aquest sentit, el conseller d’Afers Exteriors ha subratllat “l’aposta ètica i vital” de Boix, que “mai va perdre l’esperança que aquell infern algun dia s’acabaria”, ja que va recopilar un material de gran valor “amb la vocació de poder-lo ensenyar”.
A més, ha valorat “la sensibilitat” del fotògraf barceloní “per determinar què era significatiu i què no” i la seva capacitat per “conservar la humanitat en un context inhumà”. Aquesta, segons Romeva, va ser “la seva gran victòria”.
Trasllat de les despulles al cementiri Père-Lachaise
El proper 16 de juny j’Ajuntament de París oficialitzarà el trasllat de les despulles de Francesc Boix, que es troben actualment al cementiri de Thiais, a l’emblemàtic Père-Lachaise, a París, on hi ha enterrades personalitats com Molière, Albert Camus o Édith Piaf entre d’altres. D’aquesta manera, el consistori parisenc ha volgut homenatjar al fotògraf català dedicant-li un espai privilegiat a la capital francesa per la seva tasca i aportació a la condemna dels crims nazis. “Compensa el greuge històric al qual se la sotmès”, ha explicat Romeva que ha assegurat que “el Govern serà present” a l’acte del 16 de juny. “Sempre diem que anem tard però això no treure que hi hagi reconeixements que s’han de fer; demanant les disculpes que s’hagin de demanar i fent allò que pertoca”, ha afegit el conseller d’Afers Exteriors.
És en aquest context que el Museu d’Història de Catalunya ha volgut posar en valor el fons fotogràfic de Boix, “que constitueix un patrimoni d’un valor inestimable” i acostar la seva figura a aquells que encara no el coneixen, ha explicat la directora del Museu, Margarida Sala. “Boix és rellevant per la seva actitud i la seva ètica”, ha subratllat Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona i ha destacat que el fotògraf “s’ha anat constituint en una figura europea i és gràcies als esforços de l’esforç de l’Amical de Mauthausen, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per divulgar la seva obra”. En un sentit semblant, el president de l’Amical de Mauthausen, Enric Garriga, ha volgut destacar el “caràcter internacionalista” i “el compromís amb la llibertat” de Francesc Boix.
