Ebri Knight és combatiu. El grup de folk punk català ha publicat aquest 2019 La Voz Dormida, un EP que parla sobre la Guerra Civil. L’Albert Avilés (baixista) i l’Adrià Díaz (bateria) reben El Món al Passeig de Gràcia de Barcelona per conversar sobre el seu darrer treball. En aquesta entrevista asseguren que “l’esquerra monàrquica no existeix”, i recorden que un cop acabada la guerra la comunitat internacional “va permetre que hi hagués una dictadura”.
Què els ha portat a fer un treball dedicat a la Guerra Civil?
Albert Avilés: Aquest 2019 s’han complert 80 anys del final de la guerra civil espanyola, i ens vam trobar que teníem ganes de fer una recopilació de cançons d’aquest conflicte. El republicanisme ha estat sempre un ideari amb el què ens hem identificat molt. Es tracta d’una de les últimes guerres romàntiques o per ideals que hi ha hagut. Perquè va venir molta gent de fora a defensar -com van fer les brigades internacionals- una de les primeres agressions feixistes que hi va haver en una democràcia. I per tant, és un ideari en el què ens sentim identificats.
Consideren que és una guerra molt nostàlgica tant pels que la van guanyar com pels que la van perdre?
Adrià Díaz: El que està clar és que a l’Estat espanyol, encara que hi hagués una intervenció internacional, un cop acabada la guerra es va permetre que hi hagués una dictadura. I aquest és un tret diferencial amb la resta d’Europa. És per aquest motiu que molt probablement el feixisme internacional tingués el feixisme espanyol com a referència en el sentit que va aconseguir durar. En el cas de les esquerres, és evident que la guerra civil és un referent. És evident que els que la van guanyar la van aconseguir guanyar molt bé. Amb un reconeixement internacional que després va avalar quaranta anys de dictadura.
A.A: I van aconseguir una altra cosa. A les altres guerres del segle XX hi ha hagut sempre un intent de reparació del conflicte i dels genocidis, cosa que aquí no ha passat. Els que van vèncer van passar per sobre i van aniquilar la resta de la població. Hi ha gent que diu que hi ha llocs a Espanya on tots són fatxes. És clar que sí. Hi ha zones de l’Estat espanyol on tothom és fatxa perquè són els que van quedar vius després de la guerra. A la resta els van pelar.
Adrià Díaz parla durant un moment de l’entrevista Jordi Borràs
A quins indrets de l’Estat espanyol creieu que triomfarà més aquest EP?
A.D: Al nord (riu). I a Andalusia també triomfa la nostra música perquè històricament el camp andalús ha estat d’esquerres.
Dins la música combativa hi ha notables diferències entre el públic català i el del nord, i el de la resta de l’Estat espanyol?
A.D: Hi ha un tret diferencial i és la qüestió nacional. Fora d’aquí la referència és el republicanisme. És una obvietat. L’esquerra es concep a partir de la República.
Creieu que us segueix una esquerra monàrquica?
A.D: L’esquerra monàrquica no existeix.
A.A: La gent que assisteix als nostres concerts congrega molt amb els nostres ideals. Això es tradueix amb un públic d’esquerres que té una certa simpatia cap a l’Espanya plurinacional.
A.D: El què està clar és que no només venen independentistes.
L’independentisme català ha de treballar a favor d’una república espanyola?
A.A: El nostre marc ideològic són els Països Catalans, i a partir d’aquí cadascú de nosaltres té una idea diferent sobre això.
A.D: A mi m’agradaria tenir una federació de pobles ibèrics.
A.A: Per mi és necessari que qualsevol pas dels Països Catalans per la seva emancipació nacional vagi lligada a l’alliberació de la resta de pobles de l’Estat.
Albert Avilés en un moment de l’entrevista amb El Món Jordi Borràs
En el clima polític actual hi ha molta crispació i un auge de l’extrema dreta. Ho heu notat a l’àmbit musical?
A.D: Només hem tingut una experiència negativa a València
Què va passar?
A.D: Ens van cancel·lar un concert a dos dies de la data prevista per pressions de l’extrema dreta. Ens van dir que hi podíem anar si no fèiem cap proclama política o no treiem cap bandera.
A.A: Era un grupuscle anticatalanista i ultra que va pressionar i la sala va acabar cedint. Ens van dir que no volien que a la sala es fessin proclames religioses o ideològiques.
Però la sala ja hauria de saber què és Ebri Knight…
A.A: És que no ens van programar. Vam llogar la sala.
A.D: I això va passar a València! Un dels llocs més propers a Catalunya de l’Estat espanyol.
I un dels llocs on hi ha més extrema dreta.
A.A: I on ha tingut més impunitat fins ara! De fet aquells que van pressionar perquè no féssim el concert formen part d’un grupuscle blavero. Un grupuscle que organitza la marxa xunga del 9 d’octubre. Alguns d’ells havien estat detinguts l’any anterior durant els aldarulls de València.
Com escriviu les vostres lletres?
A.D: Les escriu l’Arnau (cantant), tot i que després les revisem entre tots. A vegades, fins i tot, ens demana ajuda. Ara bé, la idea original acostuma a ser seva.
A.A: En bona part es deu a què ell és el cantant i per tant sap què podrà cantar i diccionar.
“Volem ser coherents en el discurs” Jordi Borràs
Alguna vegada us heu topat amb l’autocensura?
A.A: No, mai no n’hem sigut gaire fans. I nosaltres tenim la sort que no tenen alguns companys del món del hip-hop, i és que nosaltres podem dir les coses de manera molt poètica. El hip-hop, en canvi, és molt explícit i per tant estan més exposats. És per això que penso que els hem de defensar molt més, ja que a nosaltres no ens vindran a buscar.
A.D: El que sí que fem és revisar-nos molt les nostres lletres per tal de ser coherents en allò que diem. Volem ser coherents en el discurs.
Ebri Knight està compost només per homes. Alguna vegada heu rebut crítiques des del feminisme?
A.D: Mai se’ns ha criticat, però som conscients que a vegades es critiquen aquests tipus de grups. I nosaltres en som un més.
A.A: Asseguro també que en aquest sentit intentem formar-nos i tenir una consciència feminista com a mínim d’acompanyament. No sé si se’ns pot considerar feministes; i ho dic pel fet de ser sis homes damunt l’escenari reproduint uns rols de poder contra els quals intentem lluitar. Hi ha gent que això ho ha percebut perquè sempre hem intentat fer les cançons amb gènere neutre i evitar reproduir certs rols. A vegades em sembla bé, per exemple, que no es contracti un grup de nois perquè en lloc d’ells es contracta un grup de noies per complir amb la quota. Em sembla molt bé perquè és necessari. Si un grup de noies passa per davant nostre les hem d’aplaudir i fer costat perquè han de guanyar l’espai que fins ara no han tingut.
A.D: I sobretot saber que tenen raó.
O no. Ningú no té perquè tenir raó sempre.
A.D: Podria ser que no, però és important intentar llegir la crítica partint que elles tenen raó. Podria passar que no en tinguessin, però vull pensar que la tenen, revisar per què i canviar-ho.
A.A: Quan es va formar el grup, la Júlia era una de les integrants, la teclista. Però va acabar marxant.
A.D: Potser incorporar una noia en un futur seria un punt a tenir en compte.
En aquest EP defenseu el bàndol republicà de la Guerra Civil. Es pot interpretar que doneu suport a la defensa armada?
(Riuen tots dos)
A.D: Podem aplicar l’autocensura ara?
A.A: No podem donar una resposta en nom d’Ebri Knight, perquè el grup no té una postura unitària al voltant d’això. Cadascú té les seves idees.
A.D: Hem de pensar en els contextos. Allò era una situació completament diferent a la què hi ha ara. Estem defensant un bàndol republicà davant d’un aixecament feixista. Veníem del pistolerisme, d’un moviment obrer i un moviment patronal molt potent… Per tant no es pot comparar amb l’actualitat.
A.A: Sí que s’hauria de revisar per què les armes estan en mans de l’extrema dreta i no de l’esquerra.
