El 8 d’agost de l’any 1235, ara fa 785 anys, una expedició militar catalana contemplava, des de baix, les impressionants fortificacions de Medina Yebisah, la capital de l’Eivissa musulmana. Es tractava d’una triple muralla que protegia, successivament, els barris perifèrics de la ciutat, escalonadament, fins arribar a l’alcàsser, dalt de tot.
La fortalesa feia pensar en una llarga resistència i així ho van plantejar les tropes catalanes, comandades per Guillem de Montgrí en nom del rei Jaume I. Van instal·lar un fonèvol i un trabuquet, màquines de guerra pensades per llançar pedres de grans dimensions contra les fortaleses i així derruir-les. I va saltar la sorpresa. Les cròniques catalanes expliquen que quan havien projectat “encara no deu pedres” les muralles van cedir i per allà, el mateix dia, s’hi van introduir els assaltants.
Dalt Vila, a Eivissa | Europa Press
Una possible explicació pot ser que les fortificacions no havien estat reparades de manera sòlida després de l’assalt de la croada pisanocatalana del segle anterior. Però n’hi ha una altra, molt més popular. Segons aquesta llegenda, el valí (governador) de l’illa va ser sorprès, la nit del 7 al 8 d’agost, mantenint relacions sexuals amb la dona del seu germà. I hauria estat el marit enganyat el qui hauria facilitat l’entrada als catalans per l’anomenada “porta de la traïció” l’endemà mateix. En aquest lloc s’hi va fer construir una petita capella, que encara es conserva, amb una placa que diu: “Capella de Sant Ciriac. Per aquest lloc, segons la tradició, entraren les tropes cristianes a la ciutat el dia 8 d’agost de 1235, festivitat de Sant Ciriac“.
Els catalans van saquejar l’illa a fons -així com la veïna Formentera- i la majoria dels pagesos musulmans van patir esclavatge, fins i tot molts d’ells foren massacrats. Això va empobrir l’illa, fins el punt que els conqueridors van haver d’incentivar la immigració de nous pobladors, la majoria procedents de les costes de les actuals comarques gironines. Però quan va passar això, Yebisah i Faramantira ja havien deixat enrere quatre segles de dominació musulmana i s’havien convertit, definitivament, en Eivissa i Formentera.
