L’Instituto Atarazanas recomana deu llibres d’història per conèixer no només el passat de les grans epidèmies i el seu impacte en les mentalitats, sinó també com els individus i els estats han reaccionat davant d’aquestes adversitats per crear empreses del no-res, invertir en sectors econòmics clau o per desenvolupar polítiques industrials que aixequessin un país.
També en èpoques passades, es van propagar grans epidèmies que van sacsejar els pilars socials i econòmics del món i van canviar el present i el futur de les societats que van patir el seu impacte.
Un dels llibres que narra i explica aquests esdeveniments és ‘Historia de las epidemias en España y sus colonias (1348-1919)’, Madrid, Esfera de los Libros, 2006, de José Luis Betrán. L’Instituto Atarazanas assenyala que aquesta obra és el millor estudi de conjunt per comprendre els camins d’un país com Espanya en la seva lluita infatigable per la salut. A més, l’autor realitza “una excel·lent” anàlisi sobre com les creences van dominar durant segles els avatars de la vida i la mort.
Un altre dels treballs que inclou aquesta entitat en el llistat és ‘Imperialismo ecológico. La expansión biológica de Europa, 900-1900’, Barcelona, Crítica, 1988, d’Alfred W. Crosby. Aquest estudi, publicat per primera vegada el 1986 i reeditat en nombroses ocasions, aborda les correspondències, falles, barreges i xocs dels ecosistemes principals dels dos conjunts geogràfics més importants de l’homo sapiens: el Vell Món (Euràsia i Àfrica) i el Nou (Amèrica). La propagació d’agents patògens d’origen europeu va ser decisiva en les catàstrofes demogràfiques que van acompanyar els processos de conquesta i colonització.
‘¿Quién rompió las rejas de Monte Lupo?’, Barcelona, Muchnik Editores, 1984, de Carlo M. Cipolla, és una altra de les recomanacions. “Aquest breu llibre és una joia, una de les millors obres que ens va llegar Cipolla, prestigiós historiador de l’economia”, afirma l’Institut.
El seu editor, Mario Muchnik, el va definir com un episodi històric digne de la sèrie negra. A les seves pàgines es plasma la lluita entre el poder eclesiàstic i el civil per combatre la pesta que assola la Toscana el 1630, el primer promovent processons que van accentuar el contagi, el segon posant en marxa innovadores mesures profilàctiques.
‘El jinete pálido. 1918: La epidemia que cambió el mundo’, Barcelona, Crítica, 2018, de Laura Spinney, se centra en la coneguda com la grip espanyola, l’epidèmia que el 1918 va infectar una de cada tres persones, uns 500 milions de les persones del planeta, dels quals van morir pel contagi entre 50 i 100 milions de persones. Spinney la qualifica com la major onada de mort des de la pesta negra, potser de tota la humanitat. L’Instituto Atarazanas el qualifica com el millor estudi que s’ha fet sobre la seva propagació i impacte.
La pesta negra
Ole J. Benedictow és l’autor de ‘La Peste Negra 1346-1353: La historia completa’, Madrid, Akal, 2011. Sobre la pesta negra s’han escrit infinitat de llibres i milers d’articles, s’ha recreat en nombrosos quadres i gravats i s’ha portat a la gran pantalla. L’obra del noruec Ole J. Benedictow és el més recent assaig sobre l’origen, expansió i impacte de l’epidèmia que va marcar per sempre la història d’Occident.
També és rellevant ‘El miedo en Occidente (segles XIV-XVIII). Una ciudad sitiada’, Madrid, Taurus, 1989, de Jean Delumeau. Delumeau, recentment mort, va ser l’historiador que millor va analitzar i explicar el canvi de les mentalitats europees des de l’aterridora pesta negra. En el seu estudi es comprèn per què en el trànsit cap a la modernitat es van inventar i es van estendre noves i velles pors que van atemorir els europeus que, d’un moment a l’altre, esperaven l’arribada de l’Anticrist i del Judici Final, i justificaven fanatismes i persecucions de l’alteritat.
L’historiador Philippe Ariès és l’autor d’un altre dels treballs inclosos en el llistat, ‘Historia de la muerte en Occidente. Desde la Edat Media hasta nuestros días ‘, Barcelona, Acantilado, 2000. Aquest singular llibre publicat el 1975 ha estat reeditat en nombroses ocasions i va ser responsable, al costat dels estudis de Michel Vovelle, d’una ingent quantitat d’investigacions sobre les canviants actituds davant la mort a l’Europa occidental, des de la mort domesticada de l’època medieval a la mort vedada dels nostres dies.
‘Hombres de fortuna. Doce relatos sobre hacedores de empresa’, Madrid, Piràmide, 2019, de Carlos Marbre i José María Rondón, és la vuitena proposta. Entre tant desastre cal sempre l’esperança, però no per ciència infusa o providència divina, sinó per la capacitat resilient dels éssers humans.
En aquesta obra, Marbre i Rondón biografían empresaris com Segarra, Payá, Carceller, Lara, entre d’altres, que partint del no-res i malgrat tots els obstacles, van anar ascendint i van construir empreses de gran èxit a Espanya, des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX.
El novè títol és ‘Pioneros. Empresas i empresarios en el primer tercio del siglo XX en España’, Granada, Comares, 2019. En aquest llibre, que dirigeix Raúl Molina, historiadors de l’economia i de l’empresa reconstrueixen com un grup pioner d’empresaris van iniciar projectes innovadors que van permetre que Espanya s’incorporés a la Segona Revolució Tecnològica, que s’estava desenvolupant a Europa en les primeres dècades de segle XX.
Tanca la llista ‘Políticas industriales en España. Pasado, presente y futuro’, Madrid, Paraninfo, 2019, dirigit per José Luis Garcia Ruiz. En aquest volum, reconeguts especialistes en la matèria presenten una història de les polítiques industrials espanyoles en el llarg termini i reflexionen sobre la conveniència d’un “renaixement” industrial a Europa. La indústria és un sector clau per al desenvolupament econòmic, on es concentren la R + D, les exportacions i el treball estable i ben remunerat.
