Barcino, el projecte editorial que va néixer en contra de la dictadura

L'editorial Barcino obre les portes per explicar la seva història i les seves noves col·leccions

L'administrador de l'Editorial Barcino, Miquel Costabella, juntament amb una traducció de "Shakespeare" de l'any 1932 | Jordi Borràs

 

 

L'Editorial Barcino és especialista en els clàssics de la literatura catalana, però a la vegada és un clàssic en si mateixa. Fundada l'any 1924 pel filòleg Joan Maria Casacoberta, l'editorial ha passat per la dictadura de Primo de Rivera, la República, la Guerra Civil i el franquisme, i actualment segueix tenint el mateix objectiu: promoure la literatura clàssica catalana i posar-la a l'abast de tothom. "Estem vius, molt vius. Som aquí, estem fent coses importants i dignes de ser explicades i que siguin conegudes", ha explicat l'administrador de l'editorial, Miquel Costabella, en una roda de premsa, a la vegada que es realitzava un recorregut per les instal·lacions de l'editorial.

 

 

Barcino es va iniciar l'any 1924 amb "Els nostres clàssics" una de les col·leccions que més la caracteritzen i que va néixer per reivindicar la cultura catalana davant l'actitud repressiva de la dictadura de Primo de Rivera. El seu fundador volia posar a disposició del públic els clàssics més importants de la literatura catalana medieval, entre els quals s'hi trobava Lo somni, el primer títol publicat per Barcino. El període de la República va suposar un creixement, però amb l'arribada de la Guerra Civil, la cultura catalana va començar a ser reprimida i, tot i que moltes de les edicions no van poder sortir, l'Editorial va continuar exercint.

 

 

Repressió i silenci durant la dictadura franquista 

Un exemplar de la "Col·lecció popular Barcino" | Jordi Borràs

No va ser així amb l'arribada del franquisme. Barcino tan sols va poder publicar el volum dedicat a Catalunya de Recuerdos y Bellezas de España, de Pau Piferrer l'any 1939 i en llengua castellana. "Tenim constància que en aquella època gran quantitat de camions es van emportar milions de llibres, que van ser eliminats a causa de la censura", explica Miquel Costabella. La situació es va començar a recuperar en el moment que van poder publicar Textos Religiosos i Mèdics, d'Arnaldo Vilanova, ja que "al parlar de religió, ho van deixar passar". Els anys 70, quan l'editorial es trobava en un moment crític i estava a punt de tancar, va aparèixer en Lluís Carulla, que va decidir comprar-la i mantenir Casacoberta com a editor durant dotze anys més.

Actualment l'Editorial es dedica a realitzar traduccions de clàssics o a fer-ne versions més simples i assequibles a tothom. "Barcino fa un esforç per tal de gestionar, en la mesura del possible, aquests textos del patrimoni català antic". L'editora ho fa a través d'edicions critiques –que donen una coherència i consistència a la resta de col·leccions– dirigit a un públic interessat però no necessàriament expert. "Volem fer una certa funció que algunes administracions no fan, de difondre aquest patrimoni que tenim, que és molt valuós, i que no sempre es valora com correspondria", apunta Joan Santanach, coordinador de l'equip filològic de l'editorial.

 

Un recorregut per Barcino

 

 

El recorregut ha començat en una sala on es troben les còpies duplicades del "calaix de sastre": un munt d'arxivadors contenen uns documents manuscrits que el Baró de Beldà no deixava veure a ningú, i va fer un acord amb la fundació Carulla per tal que els poguessin copiar. Seguidament s'ha mostrat el despatx de Casacoberta, on es pot veure un retrat seu juntament amb una caricatura que sortia a la premsa i a la publicitat dels anys 20 quan Casacoberta començava la seva "aventura editorial".

 

 

 

En una petita sala hi ha "l'arxiu dels tresors" que és part de les "joies de l'editorial", on hi ha llibres de després de la guerra civil. Un d'ells és la col·lecció popular Barccino, que recull temes tan diversos com "què cal saber d'higiene mental?" "Resum d'aviació" "El càmping" o "El manual del boletaire català". També s'han mostrat algunes de les primeres traduccions que va fer l'editorial en els seus inicis, com "Shakespeare" del 1932.

 

 

 

 

 

 

 

 
El coordinador de l'equip filològic de l'editorial, Joan Santanach, amb les dues versions de "Lo somni" | Jordi Borràs

 

El magatzem està format per grans prestatgeries amb llibres i caixes. Santanach mostra el primer llibre publicat per l'editorial, Lo somni, juntament amb l'adaptació dels tasts dels clàssics, escrit d'una manera més senzilla i assequible a tots els públics. "És un text molt regularitzat, amb poques notes i senzill" apunta el filòleg. A mesura que passaven els anys, en Casacoberta va voler augmentar el grau d'elaboració filològica dels volums.

 

 

Després de la guerra, quan les idees divulgatives no eren acceptades pel règim, el nivell dels clàssics va augmentar. La col·lecció dels clàssics, "que és la mare de tot el que fem" tenia dificultats a l'hora d'arribar al públic general, de manera que l'editorial ha apostat per fer "una col·lecció adaptada al català modern i molt assequible per a tothom". Santanach explica que quan s'adaptaven els textos "el text era més comprensible, però faltava ànima". Per aconseguir recuperar l'ambició literària, es col·labora amb escriptors, que tenen la seva pròpia elaboració. "La idea és fer textos pensats perquè la gent llegeixi com a literatura" apunta.

 

Comentaris