Albert Uderzo ens deixa amb els prestatges plens de poció màgica

El dibuixant desaparegut va crear les aventures d'Astèrix, una icona universal, des de la cultura francesa

Tot i l'èxit colossal de les aventures d'Astèrix, Albert Uderzo ha estat víctima, en certa manera, de la desaparició prematura del seu guionista preferit, René Goscinny. Aquell any, 1977, tots dos tenien a mig fer Astèrix a Bèlgica i allà Uderzo va prendre una decisió molt difícil d'evitar: Continuar la sèrie assumint-ne, també, els guions. A partir d'aquí cada àlbum que va anar apareixent ha anat incrementat les vendes però, en paral·lel, les crítiques es van fer més i més ferotges. Això, Albert Uderzo ho portava malament. De fet, quan se li preguntava, recorria a una experiència pròxima: "Sabeu que René Goscinny també era el guionista de Lucky Luke. Doncs bé, hi va haver uns quants àlbums que Goscinny no va poder signar per un litigi amb l'editorial i hi figurava, com a responsable del guió, Morris, el dibuixant. Els crítics, en veure-ho, escrivien als diaris que eren obres molt inferiors i que es notava que havia desaparegut el talent de Goscinny". Subtil venjança del dibuixant.

Astèrix és un símbol de la cultura francesa què, alhora, la universalitza. Creat per dos fills d'immigrants (Albert Uderzo era de pares italians i Goscinny, fill de jueus eslaus), el petit guerrer gal va prendre vida de la primera lliçó que rebien tots els escolars francesos -i de l'Imperi- als llibres de text: "Nos ancêtres, les gaulois", amb un casc alat similar al dels Gauloises, els paquets del tabac més popular de França. El duet gal es reparteix els papers clàssics, amb un Astèrix astut i capaç de tirar endavant l'acció -sovint assessorat pel druida Panoràmix- i un Obèlix capaç de protagonitzar els gags més hilarants.

Uderzo no ho va amagar mai: "Obèlix és el meu personatge preferit, però no li ho digueu a Astèrix!". El repartidor de menhirs té una força brutal, però és enamoradís, gelós, colèric i, sobretot, susceptible. La parella és una de les més versàtils de la història del còmic. A 'Astèrix legionari', Uderzo i Goscinny satiritzen sense pietat els militars i la seva lògica aberrant i a Obèlix i companyia són capaços de desmuntar els puntals del capitalisme i l'especulació. El 1968, Astèrix i Obèlix van visitar Hispània, un àlbum confeccionat amb tòpics sobre Espanya, amb una curiosa absència de catalans en un àlbum que, tot i així, Víctor Mora va traduir brillantment al català.

Albert Uderzo en una imatge d'arxiu | CC

Albert Uderzo en una imatge d'arxiu | CC

 

Els 380 milions d'exemplars venuts i el grapat de llargmetratges súper taquillers demostren, a nivell personal, que Albert Uderzo era un senyor. Tot i ser un mite internacional era amable amb els periodistes, encara que fossin joves i estrangers. Acceptava de bon grat les invitacions i fins i tot va identificar un poble bretó -a petició unicipal- com el llogarret gal, en benefici del turisme de l'indret. 

Albert Uderzo ha estat un dels grans dibuixants europeus. Un dels pocs que va excel·lir tant en estil realista -'Tanguy et Laverdure, pilots de caça'- com en l'humorístic -'Astèrix el gal' i 'Umpah-pah, indi americà'-. Semblava immortal, fins que aquest dimarts el cel va caure sobre el seu cap. Però -per Tutatis!- ens ha deixat els prestatges plens de poció màgica.

 

Comentaris