Menjar, menjar, i més menjar. Ja s’han obert les portes de ‘MIRALDA MADEINUSA’, la nova exposició del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) que recull la totalitat dels projectes realitzats per Antoni Miralda als Estats Units, des de 1972 fins a finals dels anys noranta.
Vicent Todolí ha comissariat una exposició que mostra les creacions de Miralda un cop l’artista arriba a un país encara submergit a la guerra del Vietnam que pateix moviments polítics i socials que desafiaven el sistema. Aquella època està plena de contrastos. Els joves i el moviment hippie es rebel·len contra l’Estat, però el país està alhora en plena efervescència creativa i molta gent encara viu en el somni americà i creu que tot és possible.
L’obra de Miralda és obsessiva amb el menjar. L’artista juga amb els aliments per experimentar amb el caràcter efímer de les coses. De fet, gairebé al principi de l’exposició hi ha un banquet de nacions on a cada taula hi ha servida una safata plena d’arròs de colors que dibuixa la bandera dels països més poderosos d’aquell moment. Així doncs, es veu com l’arròs s’ha anat descomponent a mida que ha passat el temps, cosa que tracta de simbolitzar “la desaparició de les entitats de cada país i la seva connexió postcolonial”, tal i com expliquen des del museu.
La tercera planta del MACBA està muntada amb un recorregut que recomana començar per Movable Feast, la desfilada de menjar que l’artista va fer amb l’ajuda dels veïns de Nova York, una carrossa-banquet de tres pisos tirada per cavalls que critica l’especulació immobiliària del moment; i acabar amb la recreació del primer bar de tapes dels Estats Units, El Internacional Tapas Bar & Restaurant, lloc per on van passar-hi artistes i actors com Jean-Michel Basquiat, Robert de Niro o Andy Warhol, i Santa Comida una instal·lació que recull la fascinació de l’artista per la tradició religiosa que va descobrir als barris llatins de Nova York i Miami.
Una altra obra interessant que hi ha a la tercera sala de l’exposició és Breadline, un mur fet de pans de colors que representa les llargues cues per recollir menjar durant la Gran Depressió. Sens dubte, l’obra de Miralda que mostrarà el museu fins el 9 d’abril està carregada d’ideologia i de crítica a la societat de consum dels Estats Units. És una gran experiència de color, on el menjar apareix no només com a aliment, sinó com un altre element kitsch de la recreació d’un país immers en el consumisme.
