El coronavirus ha suposat un impacte en la indústria audiovisual catalana que ara recupera l’activitat a poc a poc amb l’establiment de protocols per a fer rodatges en condicions de seguretat. En aquest camp els efectes són múltiples i abasten des de la creació de guions i els rodatges a la viabilitat econòmica de les empreses productores.
La directora general de PROA (Federació de Productors Audiovisuals), Montserrat Bou, explica a ‘El Món’, que la gran dificultat en l’aspecte creatiu es presenta en el rodatge de ficció. En aquests hi ha intervenció d’actors i aquest fet dificulta establir mesures de distanciament social.
En la producció de documentals, amb la presència d’entrevistes, les normes són més fàcils de complir. “Hem de prendre igualment mesures per l’equip tècnic, però també és més reduït, entre cinc i 10 persones”, apunta.
Alguns guions s’hauran de reformular després del coronavirus (CatalanFilms)
Els rodatges en plató poden facilitar tenir un cert control sobre les mesures de distanciament, però també algunes habilitats tècniques poden afavorir prendre distàncies sense que es noti: “Es pot jugar amb els objectius per fer veure que dos actors estan més a la vora, però això en cas que no hi hagi molt interacció, en la majoria de vegades han d’interactuar molt”.
Així doncs, no es descarta que els guions s’hagin de reconstruir tenint en compte aquesta necessitat d’ampliar les distàncies entre personatges. I en cas que hagin de dur mascaretes, seria un element que hauria “d’anar amb la història”. Aquesta, confessa Bou, és ara per ara “la gran dificultat de producció” que aporta la Covid-19 al món de l’audiovisual.
Exhibir-se, un altre tema
Aquestes dificultats però suposen una pedra a la sabata a les produccions en curs. D’altres productes, com les produccions ja acabades, s’han vist de sobte impedides de ser presentades en festivals. El coronavirus ha impulsat un nou model d’exhibició que han explorat alguns festivals en aliança amb plataformes de vídeo en streaming. Aquest és el cas del festival Docs Barcelona que aquesta setmana ha començat a la plataforma catalana Filmin.
“Els festivals són una finestra de difusió dels nostres projectes, ofereixen l’oportunitat de fer contractes, promocionar les produccions, i els premis són una valoració que després els serveix per a fer millors vendes”, comenta Bou. Ara, la impossibilitat de fer aquestes concentracions en recintes tancats aboca els productors a una nova realitat que tot just estan explorant.
Promoció del D’A Festival que s’ha fet en línia
El primer festival afectat a l’Estat espanyol va ser el de Málaga, però no li va donar temps de muntar una versió online. En canvi, el D’A Festival de Barcelona i el Docs sí que han tingut temps d’aixecar les alternatives.
La difícil gestió laboral
A banda de la producció i exhibició, el sector gestiona també el cop que ha suposat la pandèmia pel que fa als llocs de feina. Bou recorda que en el món de la cultura i l’audiovisual la gent que hi treballa ho fa per obra determinada i per tant tenen uns condicions específiques.
El de l’audiovisual és un dels sectors amb més professionals autònoms, de manera que és “un dels més tocats en tota la qüestió de l’atur i el problema de poder-se acollir a les prestacions”. Els actors, que són la part més visible, s’han vist afectats, però també ho pateixen els tècnics que hi ha darrere. “Una productora, a no ser que estigui fent una sèrie de continuïtat de televisió i tingui gent contractada per mig any o temporada més llarga, fa contractes per mesos o setmanes”, explica la directora general de PROA.
En aquest terreny, el sector ha patit el problema dels ERTO, “no ens hi podíem acollir perquè ens obligaven a contractar sis mesos després”, lamenta Bou. Recorda que en el sector suspendre un rodatge i reprendre’l més endavant pot ser molt dificultós perquè els professionals amb els quals comptava ja estan compromesos amb altres projectes. Per això veure’s obligats a contractar durant sis mesos més no tenia sentit en el seu cas. “Finalment ens hem pogut acollir a la mesura perquè es va acceptar que no hi hagués aquesta obligació entre la gent que es dedica a la cultura”, afegeix Bou.
Les conseqüències visibles l’any que ve
Tots aquests problemes que experimenta la producció audiovisual, sobretot pel que fa a ficció, es veuran reflectits l’any vinent, que és quan haurien d’arribar a la mercat. “Ho patirem d’aquí un any, l’efecte no és tan immediat, el que s’està rodant es veurà aleshores, hi haurà menys producció i un retard”, adverteix Bou.
Amb tot, però, ja hi ha canvis visibles en programes televisius com ‘Polònia’ o ‘El Foraster’, comenta la directora general de PROA. Es fan rodatges a casa, sense comptar amb maquillatge. Aquests projectes no es plantegen tornar al plató fins al juny o setembre. “Algunes coses podran quedar una mica forçades, però espero que no sigui greu per l’espectador”, diu Bou.
I pel que fa a les produccions que s’han vist sorpreses pel Covid-19, en fases avançades, es veuran forçades a tancar el projecte de forma abrupta. “Una producció que es cancel·la dos dies abans d’acabar el rodatge, pels dos dies que falten potser caldrà fer un canvi en el muntatge, poden faltar seqüències més clarificadores i descriptives”, assenyala.
Els productors han treballat en una “guia de bones pràctiques” que no són d’obligat compliment per fer els rodatges. Les han treballades diferents associacions de productors i tècnics de tot l’Estat, explica Montserrat Bou. Ha estat un treball fet molt a fons per departaments per veure com es podia adaptar la feina per garantir la seguretat sanitària. “Estem contents del treball que s’ha fet, però és una orientació perquè tot depèn molt de cada projecte, que haurà de fer el seu propi protocol específic per a cada producció”.
Això serà primordial per evitar contagis entre els equips, més encara quan les asseguradores, lamenta Bou, “no cobreixen la Covid-19”. La directora general de PROA pensa que s’hauria de crear un fons de garanties perquè les asseguradores acceptin cobrir la Covid-19 amb les mesures màximes perquè ningú l’agafi”. A banda, Bou adverteix del cost extra que tindran les produccions amb totes les mesures a prendre, sobretot per les que ja estaven tancades financerament. Aquest context farà que moltes productores hagin de tancar per molt que hagin minimitzat la màxim la despesa, conclou.
43 produccions cancel·lades a Catalunya
En els rodatges s’hauran de prendre mesures (PROA)
Segons dades del Catalan Films&TV de l’Institut Català de les Empreses Culturals, la declaració de l’estat d’alarma per fer front a la situació generada per la Covid-19, el passat 14 de març, va obligar a cancel·lar tots els rodatges previstos a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol. D’acord amb les dades recollides per la Catalunya Film Commission, a data 13 de maig de 2020, les produccions cancel·lades entre el 15 de març i el 15 de maig a Catalunya són 43.
Aquesta xifra inclou només dades del registre de producció que les empreses omplen al web de la Film Commission, un registre voluntari, així com les dades relatives a les declaracions d’inici de rodatge i informació directa a l’oficina. Aquestes xifres corresponen a produccions que havien de rodar majoritàriament durant la segona quinzena de març. No es tenen dades sobre el total de rodatges que no s’han dut a terme, atès que moltes produccions enregistren la seva sol·licitud amb una setmana o deu dies d’antelació respecte de la data d’inici del rodatge, i en la situació d’alarma aquests registres no s’han realitzat.
