El Jutjat Contenciós Administratiu 11 de Barcelona ha anul·lat l’acord del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) aprovat l’octubre del 2017 sobre la crida als oients de la directora d”El Matí de Catalunya Ràdio’, Mònica Terribas, d’informar dels moviments dels cossos policials espanyols a Catalunya. La sentència estima la demanda de Daniel Sirera, secretari i conseller del CAC, que considerava que se li havia impedit votar en el ple, que en va fixar l’abstenció obligatòria. La magistrada entén que la forma en què es va debatre i votar l’abstenció de Sirera “conculca la legalitat” i que l’adopció de l’acord es va assolir “prescindint totalment i absoluta” del procediment legal, i el declara nul de ple dret
El ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va aprovar l’octubre del 2017 un acord segons el qual les referències fetes en antena per Mònica Terribas, conductora del programa ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, sobre moviments de vehicles policials en les carreteres i autopistes catalanes no van vulnerar la normativa. L’ens regulador va concloure llavors que les dades difoses pel programa no es van referir a cap actuació policial concreta, de manera que no van interferir cap actuació dels cossos de seguretat.
L’acord es va aprovar per tres vots favorables, mentre que dos membres es van inhibir voluntàriament en considerar que la petició d’anàlisi que havien formulat podia prejutjar una presa de posició prèvia sobre l’assumpte. Quant al sisè membre, Daniel Sirera, es va considerar que no havia de participar a la votació per manca d’imparcialitat, per un comentari de Sirera a les xarxes.
Concretament, l’endemà que la Unió General de Policia denunciés Terribas per la crida en antena (24 de setembre del 2017), la degana del Col·legi de Periodistes -i companya a Catalunya Ràdio-, Neus Bonet, va mostrar el seu suport a la responsable del magazín matinal: “El meu suport personal a Mònica Terribas. I del teu Col·legi #Llibertatd’Expressió, un comentari al qual Sirera va respondre amb un “Periodisme al servei d’un règim”. La degana va presentar un escrit de queixa davant del CAC el 9 d’octubre, que el ple va debatre abans del de Terribas però que no s’havia lliurat als membres amb les 48 hores d’antelació preceptives.
“L’abstenció no pot sotmetre’s a votació del ple”
La sentència el considera nul de ple dret en entendre que l’acord del CAC es va adoptar “prescindint totalment i absoluta del procediment legal establert i de les normes que contenen regles essencials per la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats”. En aquest sentit, recull que tampoc es va debatre ni votar conforme a la legalitat i que l’abstenció “no pot sotmetre’s a la votació del ple o de la resta de consellers perquè no existeix aquesta previsió legal, sinó que s’ha de canalitzar a través d’una recusació en forma”.
“Ni el ple ni el president tenen competència per instar l’abstenció forçosa d’un dels seus membres. A més, el resultat de la votació forçosa hauria de constar com a resultat de l’acord”, rebla la jutgessa en l’escrit.
El fons de l’acord del CAC
L’acord del CAC assenyalava que els continguts analitzats es contextualitzen en l’actualitat política en el marc d’un espai informatiu, no relacionen els desplaçaments amb cap operació policial concreta. Per aquest motiu, es considerava que van suposar cap interferència en les actuacions dels cossos de seguretat i s’adrecen explícitament a col·lectius professionals com ara taxistes o transportistes.
Pel que fa al suposat efecte imitació, l’acord concloïa que, segons la redacció del ‘Llibre d’estil de la CCMA’, cal fer referència a les figures penals de la proposició, la provocació i la inducció a fer delictes, previstos en el Codi Penal. Segons el CAC, els continguts emesos per Catalunya Ràdio no reuneixen cap dels elements que configuren les tres conductes penals descrites anteriorment.
