A l’inici del confinament, quan just començava tot, Josep Maria Vallès va obrir el blog personal ‘socdesantcugat.cat’ a la possibilitat de tothom qui volgués compartir les experiències personals d’aquells mesos en què tothom va estar tancat a casa. Ara, quan tot just comença la tardor, acaba de publicar Confinats, un llibre que recull 99 relats escrits per diverses persones que narren com ha estat aquest confinament.
“El millor és que no són uns textos escrits després de la quarentena, sinó que són ben originals perquè es van escriure enmig del confinament”, explica Vallès a El Món. El periodista descriu el seu llibre com “un dietari” i com “un document històric d’aquells mesos”. “Aquest llibre va ser una cosa no prevista; tot va començar perquè vaig animar-me a escriure un article cada dia”, assegura.
El llibre compta amb els relats de diversos noms coneguts, com el del president de la Generalitat, Quim Torra, els consellers Damià Calvet i Jordi Puigneró, l’actor Francesc Orella, el periodista Jofre Llombart, l’exalcaldessa de Sant Cugat i actual presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa i el del doctor Jaume Padrós, entre molts altres.
El llibre ‘Confinats’ de Josep Maria Vallès
Vallès destaca el relat que va escriure el periodista esportiu Aleix Parisé: “És una de les reflexions més positives que es fan en el llibre, té un bon sentit de l’humor i parla de les coses que podrà fer després del confinament i acaba sent un cant a la vida i a la família”, apunta. Un dels relats que més li va colpir rebre va ser el d’un metge que, en comptes d’estar cuidant malalts, estava al llit ingressat per culpa del coronavirus.
Preguntat per la seva experiència personal, Vallès reconeix que va tenir “sort” amb el confinament que li va tocar viure. “Soc molt camaleònic i m’adapto a qualsevol situació”, afirma, encara que reconeix que en una situació normal és d’aquelles persones que sempre està fora: “M’agrada anar a molts llocs, però durant la quarantena vaig teleconnectar-me amb els meus amics i familiars i no se’m va caure la casa a sobre”.
El llibre acaba amb una entrevista a la Maria Vallès, la filla de l’autor del llibre. Ella és infermera de la Unitat d’Urgències de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i el seu pare l’acompanyava cada dia fins a l’hospital. “M’explicava molts drames”, afirma a aquest diari, a més d’afirmar que el més complicat per part dels metges era “gestionar les emocions”.
