Aquest dilluns arriba a les llibreries la nova obra del periodista Xavier Ginesta: ‘Les multinacionals de l’entreteniment. Futbol, diplomàcia, identitat i tecnologia’. Es tracta d’un llibre que analitza el procés de globalització pel qual ha passat l’esport. En declaracions a El Món, Ginesta afirma que es tracta d’una “guia per qualsevol interessat en la globalització del futbol”, més enllà de si aquella persona és una entesa o no en la matèria.
Ginesta analitza la transformació del futbol en un negoci de l’entreteniment, la transformació dels clubs en agents paradiplomàtics, la volatilització de les identitats locals d’aquests clubs en un entorn de globalitat i, finalment, la irrupció dels esports electrònics (e-Sports) com a un àmbit de creixement futur per a la indústria.
Preguntat precisament sobre els esports electrònics, Ginesta afirma en aquest diari que és un fenomen encara “infravalorat” i que no se li dona la importància que es mereix ni s’és conscient de la influència que té en els joves. “Han arribat per quedar-se”, assegura, a més de puntualitzar que si ara mateix entres en una aula universitària hi ha molts alumnes que “els tenen com un entreteniment clar del seu dia a dia”.
La relació entre els e-sports i els clubs esportius de sempre, però, és una mica més complicada. “Els que han estat intel·ligents s’hi han incorporat”, diu, però també es planteja quin sentit té que un club com el Barça o el Madrid participi en esports electrònics que consisteixen en disparar amb armes de foc. “Fins a quin punt els clubs han de considerar que els e-sports són esports?”, es pregunta el periodista.
Com és que des que Chen Yansheng és el president de l’Espanyol, el club no ha iniciat el camí per esdevenir un Manchester City o un Chelsea pel que fa a la Premier League? Eren dos clubs modestos i des que els van adquirir multimilionaris s’han convertit en clubs importantíssims a Europa i al món. Ginesta considera que la Premier és una millor lliga pel que fa a l’espectacle. “Aquí el Barça i el Madrid ho eclipsen tot, i hi ha un gran desequilibri de competitivitat”, apunta; a més de recordar que la lliga que veuen els britànics té els seus drets televisius descentralitzats des dels anys noranta, mentre que la Lliga espanyola no ho va fer fins el 2016.
El fet que l’esport hagi entrat a la roda capitalista provoca que clubs que són propietat dels seus socis (com el Barça o el Madrid) hagin de replantejar-se el seu futur. Ginesta considera que el destí d’aquests dos clubs pot arribar a ser una mica magre “si no continuen buscant noves i millors fonts d’ingressos, o es plantegen convertir-se en societats anònimes”, més si es té en compte el gran deute que acumulen totes dues entitats, sobretot la blaugrana.
Hi ha clubs, de fet, que ja han iniciat el trànsit per esdevenir quelcom més que un club esportiu. El periodista destaca que “a finals dels 90’ i principis dels 00’ empreses dedicades al món de l’entreteniment van començar a comprar franquícies esportives” i afegeix que “això fa que l’objectiu principal d’aquella entitat ja no sigui la de guanyar títols, sinó la de guanyar diners”. “Això de vestir-se, posar-se guapo i anar a veure el partit el cap de setmana ha passat a millor vida”, sentencia.
