"És una pena que el dibuix animat sigui només per a nens"

Fa sis anys, Fernando Trueba i Javier Mariscal van decidir treballar junts per crear una pel·lícula d'animació. De la passió pel jazz llatí, per l'Havana dels anys 40 i 50 i per la música de Bebo Valdés va sorgir una història d'amor apassionat, "Chico y Rita", codirigida, a més, per Tono Errando i que esdevé un homenatge al músic cubà. Guanyadora d'un premi Goya al millor film d'animació, el film suposa el debut de Trueba i Mariscal en aquest gènere cinematogràfic. L'experiència els ha sortit tan bé que ja tenen tres nous projectes conjunts en ment. El film es podrà veure als cinemes a partir de demà.

D'on va sortir la idea de fer "Chico y Rita"?
JM: És una idea de dos amics, molt amics, que vam compartir les nostres experiències a l'Havana i amb Bebo Valdés. Ja havia fet la gràfica dels discos de Fernando Trueba i de cop, vam pensar de fer una pel·lícula. A l'estudi havíem fet dibuixos animats però sempre amb pressupostos baixos i molt de pressa. Un llargmetratge volia dir una cosa tranquil·la, amb temps, pensar-ho, discutir-ho, fer proves per explicar només 90 minuts. I clar, pots fer les coses millor, pots donar el millor que tens dins i d'un equip. Ja no comptes amb un animador, sinó amb quaranta.

Com ha estat treballar junts?

FT: Ha estat un plaer absolut. Primer perquè sempre m'han encantat els dibuixos de Mariscal. El primer quadre que vaig comprar a la meva vida és un quadre de Mariscal que encara tinc. Per mi treballar amb ell ha estat una delícia. Estem pensant en repetir i tornar a fer més pel·lícules d'animació junts, tenim tres projectes en ment, a veure si aconseguim fer-los.

Per què Cuba?
FT: Vaig veure uns dibuixos de Mariscal de l'Havana antiga i em van semblar tant bonics que vaig dir-li de fer una pel·lícula a Cuba. Aquesta va ser la guspira que va encendre la metxa i una cosa ens va portar a l'altra. La Havana, Cuba, ens van portar a la música i aquesta a Bebo Valdés. Llavors vam decidir ubicar la història en l'època daurada de la música de Bebo, els anys 40 i 50.

Quin paper juga Bebo en el film?
FT: Bebo ha hagut de tornar a tocar certs temes, arranjar, regravar i, a la vegada, hem usat música que ell tenia ja feta però que s'ha reviscut per la peli. Ell ha estat la inspiració i per això li hem dedicat la peli.

Com han viscut aquests cinc anys de feina per "Chico y Rita"?
JM: La primera part va ser de dissenyador, en el sentit que amb Fernando i Tono vam treballar molt el concepte, el nucli dur del tipus de narració i producte cultural que volíem fer. A partir d'allà, vam haver de decidir el tipus de grafisme, com s'havien de fer les línies, quin tipus de personatge necessitava aquesta història... Després com a il·lustrador, dibuixar, dibuixar i dibuixar.

"Chico y Rita" és una mostra que el cinema d'animació és també per a adults?

JM: Sempre he pensat que el cinema d'animació és cinema. Penso que les pel·lícules de vegades estan dibuixades i de vegades no. I és una pena que el dibuix animat sigui només per a nens. Penso que en un futur hi hauran moltes pel·lícules d'animació per a adults. Gràcies als programes d'ordinador, l'animació és cada vegada més present. Gairebé cada dia fem coses gràfiques en moviment, i és normal que cada cop hi hagi més llargmetratges que siguin per adults.

És possible imaginar el film sense animació?
JM: Moltes coses serien molt diferents, si la pel·lícula de dibuixos fos en personatges reals. Al principi, em posava pesat en oblidar-nos de Tom i Jerry per pensar més en Javier Bardem i Penélope Cruz. Vam buscar molt realisme, tenint en compte que el dibuix és més gràfic, molt més concentrat, i que pots fer-hi moltes trampes. Quan vas a veure una pel·lícula, saps que tot és mentida i que et creus només una part. Anar el cine és com escoltar contes, que t'expliquin una història en imatges i so, és una mena de segrest que m'agrada.

FT: D'alguna manera, els dibuixos et treuen el nen que tens dins. És molt bonic i diferent respecte les pel·lícules amb actors. El procés és llarguíssim i t'has d'armar de paciència per no desesperar. En animació la peli l'has de dibuixar abans de fer-la , decidir tots els detalls, moviments de càmera, diàlegs...en un film els pots decidir al moment, en animació tot s'ha de fer abans, s'ha de muntar abans que existeixi.

El cinema era la faceta que li faltava a la trajectòria de Mariscal com a dissenyador?
JM: Crec que em falten moltes coses, perquè sóc una mica invàlid, però bé, era un somni fer un llargmetratge.

"Chico y Rita" ha rebut un Goya a millor pel·lícula d'animació abans d'estrenar-se. Això repercutirà en la taquilla...
JM: És un regal i sempre és agradable que et facin un petó. A més, ha estat en un lloc que no coneixia com és l'Acadèmia. I és cert que aquest tipus de premis ajuden molt, sinó mira "Pa Negre" i Agustí Villaronga.

FT
: Sí, t'ajuden a donar-la a conèixer la pel·lícula. T'adones de la importància que tenen quan gent del carrer parla de la peli gràcies al premi.

Javier, l'estrena del film coincideix amb la notícia que és Premi Nacional de Cultural en l'àmbit del disseny. Com ha rebut la notícia?
JM: És un premi que també és una loteria, però t'emociones molt. Sempre penso que no me l'estan donant a mi, sinó que estic representant a un grup que s'anomena Estudi Mariscal, i és un premi al treball dins de casa teva, per tant, les cunyades i cosines et donen el premi. Des de xicotet, sempre m'he sentit molt estimat, mai no m'he sentit que estic a un lloc on no em valoren, sempre m'han valorat i m'han animat molt. Per això, moltes gràcies per aquesta abraçada!

 
 

Comentaris