3 de les joies arquitectòniques de Tortosa

La Catedral, el Castell de la Suda i els Reials Col·legis són testimoni del passat a la capital del Baix Ebre

Són moltes les joies arquitectòniques de la ciutat de Tortosa que són testimoni del passat i constitueixen el llegat patrimonial de la capital del Baix Ebre. En destaquem tres.

Catedral de Tortosa.

Catedral de Tortosa.

La Catedral.

És l'edifici més significatiu de la ciutat, sent una joia d'art tant per dins com per fora. És una de les mostres més importants del gòtic català, i es troba assentada al peu del promontori del castell, ocupant l'espai del fòrum romà, la seu visigòtica i la mesquita musulmana.

L'església consta de tres naus sense creuer, amb capelles laterals entre contraforts i coberta amb volta de creueria. Un dels fets singulars de la construcció és l'absència de murs entre les capelles de la capçalera: una doble girola o deambulatori.

Cal destacar, entre els molts elements de la construcció, els púlpits del primer tram de la nau central; el retaule major de Santa Maria o de l'Estrella, i, sobretot, la capella de la Cinta, exemple de barroc ple, veritable santuari marià fet amb jaspi rosat de Tortosa i d'altres marbres nobles.

Castell de la Suda.

Castell de la Suda.

El Castell de la Suda.

La majestuosa construcció ocupa el turó central de la ciutat antiga, emergint per sobre de totes les edificacions històriques urbanes. La panoràmica que s'albira és aclaparadora, sent testimoni de la importància estratègica que tingué en el seu moment.

S'hi han trobat restes iberes i romanes. Els àrabs el van convertir en alcassaba i fou residència reial des de Jaume I. El perímetre correspon, a grans trets, a l'original, condicionat per les característiques del terreny. Sembla que originalment alternava torres defensives de planta quadrada amb panys de muralla. El pas dels segles obligà a realitzar adaptacions d'acord a les noves exigències militars, substituint merlets i torres per troneres i parapets.

A l'interior del recinte es van realitzar diverses construccions: aljubs, naus i el polvorí. Al gran pou central, o suda, conflueixen nombroses galeries subterrànies amb sitges i forns.

A la Guerra Civil patí una greu destrucció i des del 1972 és Parador Nacional de Turisme, fet que provocà grans restauracions. De l'antiga edificació es conserven muralles, arcades, polvorí, sala amb finestres triforades, el pati d'armes i galeries subterrànies.

 
Reials Col·legis.

Reials Col·legis.

Els Reials Col·legis.

Aquesta és la joia del Renaixement a la ciutat, esdevenint un conjunt arquitectònic únic a Catalunya. De fet, és l'obra més important del Renaixement civil a Catalunya. I és que va ser al segle XVI quan la ciutat va viure un moment d'efervescència cultural i humanista i d'esplendor econòmica i social. D'aquesta manera, la funció inicial de l'edifici fou l'educació dels moriscs i, posteriorment, dels fills de famílies sense recursos.

El conjunt el formen tres edificis amb sengles i extraordinàries portalades que comparteixen el mateix esquema arquitectònic.A través de la portalada del col·legi de dalt s'accedeix a un monumental pati quadrat que s'articula en una superposició de tres pisos d'influència italiana. La monumentalitat iconogràfica és inqüestionable, de la qual destaca el fris decoratiu esculpit que serveix de barana al segon pis amb les efígies i els escuts dels matrimonis reials de la Corona d'Aragó.

L'edifici va ser, durant dècades, la seu del Museu-Arxiu de Tortosa. Actualment hi té la seu el Centre d'Interpretació del Renaixement i un mostrari de la Festa del Renaixement, que se celebra anualment a la ciutat i recrea l'esplendor de la ciutat al segle XVI.

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?